Ara que tornarem a estar confinats al municipi, si disposeu de temps lliure i els vostres avantpassats són del Bisbat de Girona podeu començar (o continuar) el vostre arbre genealògic.
Fa anys que part d’aquesta documentació es podia consultar a la web de FamilySearch (Societat Genealògica de Utah, amb seu a Salt Lake City (EUA), entitat creada i gestionada per l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies; és a dir, pels mormons), primer en obert i després t’havies de registrar.
⇒La nostra recomanació és que consulteu els llibres directament a la web de l’Arxiu del Bisbat de Girona, també cal registrar-se però no crees un perfil en una web americana que la seva finalitat és recollir i digitalitzar dades personals (i no sabem si compleixen les normatives d’aquí de RGPD): https://www.arxiuadg.org/index.php/arxius/parroquies.html
Fins fa pocs anys també es podia consultar en obert a través de la web de FamilySearch, que digitalitzen arxius d’arreu del món perquè una de les finalitats d’aquesta entitat és crear els arbres genealògics per reconèixer els seus avantpassats. Però aquesta consulta ja no és en obert, t’has de registrar i acceptar els termes d’ús: “Usted reconoce que podemos utilizar el Contenido Aportado, incluida cualquier información personal de personas vivas, que usted envíe con el propósito de colaborar y compartir con otras personas u organizaciones (incluso organizaciones genealógicas comerciales) a fin de crear, por ejemplo, un cuadro genealógico mundial general, con el objeto de aumentar la participación en la historia familiar y conservar los registros en todo el mundo. Usted reconoce que la colaboración entre muchas personas y organizaciones nos permite obtener datos adicionales que podemos poner a disposición de los usuarios de este sitio y, de este modo, permitir a los usuarios ampliar sus propias líneas de antepasados.” https://www.familysearch.org/legal/terms
Recordeu que tot el que posem a la xarxa o compartim (dades personals, fotografies, etc.) deixa de ser nostre https://internetsegura.cat/ i que hi ha una normativa de Protecció de Dades que s’ha de tenir en compte abans de compartir dades de tercers (com podrien ser familiars i arbres genealògics on hi surtin persones encara vives): https://apdcat.gencat.cat/ca/inici
Per això ens n’alegrem moltíssim que el Bisbat de Girona faciliti directament l’accés a aquestes dades digitalitzades.
Alguns punts a tenir en compte a l’hora de fer la recerca a la web de l’Arxiu Diocesà de Girona:
- L’organització d’aquesta base de dades dels llibres parroquials del Bisbat de Girona -principalment batejos, òbits (defuncions) i matrimonis- està organitzada per parròquies, no per municipis.
- El Bisbat de Girona no correspon a l’actual província de Girona, sinó que és una divisió administrativa que es remunta a temps més antics i que inclou municipis del Maresme (Tordera i Arenys de Mar, entre d’altres), i en canvi, alguns municipis ara gironins són del Bisbat de Vic, com per exemple Sant Hilari Sacalm o Ripoll, entre d’altres.
- Malauradament, no totes les parròquies conserven els seus arxius parroquials, ja que les diverses guerres que ha viscut el territori han causat grans estralls en arxius públics i privats. És el cas d’arxius parroquials com Sils i Maçanet de la Selva – en part destruïts durant la Guerra Civil- o l’arxiu parroquial de Riudellots de la Selva – en part destruït durant la Guerra del Francès- entre d’altres.
Fer l’arbre genealògic de costats fins a la quarta generació (besavis) pot ser relativament fàcil si disposem d’informació familiar de primera mà. Tingueu en compte que cada generació és multiplicar per 2 els avantpassats: els pares els multipliquem per 2 i tenim 4 avis; si tornem a multiplicar per 2, tenim 8 besavis i si multipliquem per 2 els besavis tenim 16 rebesavis.
A partir d’aquí, l’arbre genealògic comença a ser més complex, i en molts casos si no s’està habituat a la consulta d’arxius i documents històrics, pot ser difícil treure’n l’entrellat i és fàcil equivocar-se. A partir del S. XVIII anant enrere els cognoms no estan tan ben estructurats com ara; a més, sovint s’han de consultar altres fonts documentals, com poden ser escriptures notarials o altres arxius patrimonials i no eclesiàstics.
En aquest cas, llavors és quan els historiadors i historiadores, habituats a aquestes investigacions històriques, podem intervenir-hi per veure si aquell arbre genealògic es podria completar més i quines fonts consultar, tot i que cal tenir en compte que no totes les genealogies es poden arribar a fer per falta de documentació conservada.
Com tot, la recerca genealògica es pot fer de forma amateur o professional. En aquest cas, des d’Atri Cultura i Patrimoni oferim professionalment aquests serveis de recerca històrica.
Emma Llach i Palmada
Llicenciada en Història i en Documentació. Postgrau en Arxivística.
Atri Cultura i Patrimoni SLU
