Ens hem proposat fer una entrada divulgativa per explicar les diferències entre arqueòlegs, paleontòlegs i geòlegs. No tothom que “excava” o “estudia” el subsòl ho fa de la mateixa manera i amb el mateix objectiu.
Per exemple, Caldes de Malavella és un municipi selvatà amb un patrimoni excepcional, tant arqueològic com paleontològic com geològic. Però cadascun és estudiat, excavat i investigat per diferents especialistes amb tècniques i metodologies d’investigació diferents.
Fent un breu resum introductori, si a Caldes trobeu “ninots” no esteu fent d’arqueòlegs, sinó de geòlegs. Els arqueòlegs excaven restes de l’activitat humana del passat, els paleontòlegs excaven restes fòssils d’animals i/o plantes i els geòlegs estudien roques i minerals com els “ninots”. A Caldes, tenim de tot, però cadascuna és una ciència diferent i amb metodologia d’investigació diferent.
1.Definicions de DIEC2 Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans
[Accessible a: https://dlc.iec.cat Consulta 05/03/2021]:ARQUEOLOGIA:
1 f. [HIA] [LC] Ciència que estudia la història de la humanitat a partir de les restes materials que aquesta ens ha deixat.
ARQUEÒLEG / ARQUEÒLOGA
- i f.[LC] [HIA] [PR] Persona versada en arqueologia.
PALEONTOLOGIA:
1 f. [GLP] [LC] Ciència que estudia els aspectes biològics i geològics de la vida des dels seus orígens fins a la prehistòria mitjançant els fòssils.
PALEONTÒLEG / PALEONTÒLOGA:
- i f.[GLP] [PR] [LC] Persona versada en paleontologia.
GEOLOGIA:
- [GL] [LC] Ciència que té per objecte l’estudi de la composició, l’estructura, la morfologia i l’edat de la Terra, particularment de les seves parts accessibles o pròximament accessibles a l’observació, i que elabora les hipòtesis que permeten de reconstruir-ne la història i l’evolució.
GEÒLEG / GEOLÒGIA:
- i f.[GL] [PR] [LC] Persona versada en geologia
2. Per què l’arqueologia prehistòrica és diferent de l’arqueologia històrica?
Hi ha diferents subespecialitats: arqueologia prehistòrica o arqueologia històrica (ibèrica, romana, medieval, urbana, industrial, etc.).
Nosaltres no ens dediquem a l’arqueologia prehistòrica ja que utilitza una metodologia diferent i els seu objecte d’estudi (restes materials i humanes abans de l’aparició de l’escriptura, a Catalunya ho podríem situar al segle VII a.C) no és del nostre àmbit. Tots els àmbits tenen la seva especialització.
S’ha de tenir en compte que no tots els arqueòlegs i arqueòlogues utilitzem la mateixa metodologia d’excavació, ja que no és el mateix excavar un jaciment prehistòric que un d’històric:
PREHISTÒRIA:
1 f. [LC] [HIH] Període de la vida de la humanitat anterior a l’aparició de l’escriptura.
2 f. [LC] [HIH] Ciència que estudia la història de la humanitat anterior a l’aparició de l’escriptura, mitjançant les restes de la seva cultura material.
HISTÒRIA:
2 3 f. [LC] [HIH] Període de la vida de la humanitat posterior a l’aparició de l’escriptura.
3 f. [HIH] Ciència que s’ocupa de l’estudi dels esdeveniments de la història, com a conjunt de les actuacions de les persones en el passat, i de la narració d’aquestes actuacions.
3. Principals semblances i diferències a l’hora d’excavar:
Com acabem d’exposar amb les definicions anteriors, es fàcil també pensar que hi ha diferents tècniques i metodologies per a cada tipus d’excavació.
Per excavar, els paleontòlegs i els prehistoriadors utilitzen tècniques i eines més específiques i amb molta precisió, amb quadrícules, coordenant i geolocalitzant tot el que es va localitzant. I una eina molt habitual que utilitzen és el pinzell (primerament era el mètode Laplace i ha anat evolucionant i actualitzant-se).
Els arqueòlegs no prehistoriadors (que fem investigacions històriques) fem servir majoritàriament des de finals dels anys 70 el mètode Harris d’excavació en extensió. Les principals eines que utilitzem per excavar són des del paletí i l’escombra fins el pic i la pala, i fins i tot a vegades necessitem l’ajuda de màquines retroexcavadores per retirar la part superficial (per exemple en un camp de sitges ibèriques o medievals). El pinzellet i el punxó són eines poc habituals per a nosaltres, i només les utilitzem en cas de trobar restes antropològiques (humanes) o quan puntualment apareixen algunes restes especialment delicades o fràgils.
Un breu resum del sistema de registre del mètode Harris, que és el més utilitzat actualment en arqueologia històrica:
“una de les aportacions més significatives fou la substitució dels tradicionals Diaris de les excavacions per un nou sistema de registre basat en unes fitxes en les quals es recollien de forma sistemàtica i ordenada tota la informació relativa a les diverses unitats estratigràfiques, ja siguin estrats pròpiament dits com també estructures o altres elements que s’anaven descobrint. A diferència dels Diaris de les excavacions, aquestes fitxes s’estructuraven a partir de diversos camps fixos definits prèviament, que feien referència a aspectes d’informació general (any, sector, tipus d’unitat, fotografia, planimetria, etc), als detalls més descriptius (característiques de l’estrat, color, composició, presència, etc.), a la definició de la seqüència estratigràfica i, finalment, a la interpretació (anivellació, construcció, abandonament, etc.) i datació.”
Font: CASTANYER MASOLIVER, Pere (2008). “La metodologia arqueològica a les excavacions d’Empúries. Algunes reflexions a l’entorn de cent anys de recerca” Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Figueres: volum 39, p. 123-124. També disponible en línia: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/download/122076/192396/ [consulta 05/03/2021]
“L’arqueologia i la paleontologia són ciències ben diferents pel seu objecte d’estudi, però amb contactes evidents en períodes com el pliocè i el plistocè. Ambdues tenen més fets en comú, com la metodologia d’obtenció de dades. Totes dues treballen, també, sobre dipòsits sedimentaris estratigrafiats.[…]. Certament la paleontologia és una ciència de la terra, de la seva vida animal, però d’espècies ja desaparegudes, i l’arqueologia és una ciència de l’home i de la societat, però de formes de vida i estructures materials ja desaparegudes.[…]. Tanmateix, preservem la seva especificitat, raó per la qual presentem les seves respectives històries separadament.”
Font: Pla de Recerca d’Arqueologia i la paleontologia catalanes [2014]. Departament de Cultura. Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni. Annex 1. p.64 Accessible a: https://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/documents/arxiu/PLA-RECERCA14.pdf [consulta 05/03/2021]
L’any 2009 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va presentar el Pla Integral per a l’Arqueologia a Catalunya (PIACAT). En aquest document, s’especificava que dins la Direcció General de Patrimoni Cultural es creava una nova secció de Paleontologia. Així, el servei va passar a denominar-se Serveis d’Arqueologia i Paleontologia i es detallava que:
“La creació d’una nova secció de paleontologia representarà un espai de millora i de relació fluïda per als gestors del patrimoni paleontològic català. La paleontologia i el patrimoni paleontològic estan adquirint cada cop una dimensió més cultural, com també creix l’amplitud social d’aquest patrimoni. Per la seva idiosincràsia científica i dimensió pròpies, la gestió de la paleontologia requereix per tant de fórmules de protecció i d’intervenció específiques.”
Accessible a: https://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/noticies/documents/piacat.pdf [consulta 05/03/2021]
4. Arqueologia, Paleontologia i Geologia a Caldes de Malavella.
Per exemple, a Caldes de Malavella tenim diferents jaciments arqueològics i paleontològics que estan estudiats per diferents equips d’especialistes:
– Aquae Calidae . Ciutat Romana i Termes Romanes de Caldes de Malavella. Jaciment romà.
Des de l’any 2002, l’arqueòleg Joan Llinàs, especialista en arqueologia romana i medieval, va començar a excavar les Termes Romanes de Caldes de Malavella fins a la seva finalització i museïtzació l’any 2015. Prèviament, en època d’estudiant, ja havia participat en les excavacions de la Necròpolis Paleocristiana del Carrer Sant Esteve (entre els any 1987-89).
Recentment, arran del control arqueològic de les obres de la Carretera de Llagostera els anys 2017-2018, va poder documentar els primers vestigis de cases i un carrer de la Urbs Romana d’Aquae Calidae.
En aquest cas estaríem parlant d’arqueologia urbana i romana.
– Camp dels Ninots. Jaciment Paleontològic.
Des de l’any 2003 els arqueòlegs Gerard Campeny i Bruno Gómez, posteriorment especialitzats en paleontologia i que formen part de l’equip de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, amb seu a Tarragona) dirigeixen les excavacions d’aquest jaciment paleontològic. Els objectius són realitzar programes de recerca científica des de les Ciències de la Terra i de la Vida, promoure la seva socialització i projectar-ne els resultats.
En aquest cas estaríem parlant de paleontologia i, en nivells superiors, prehistòria.
– Castell de Malavella (Paratge de Sant Maurici). Jaciment medieval.
En les excavacions arqueològiques realitzades l’any 2018 al castell de Malavella -promogudes per l’Ajuntament de Caldes de Malavella des de l’any 2016 i dins el programa de Monuments de la Diputació de Girona- sota la direcció tècnica i científica de l’arqueòleg Joan Llinàs, quan s’estava excavant per localitzar la muralla sud del castell medieval va ser tota una sorpresa poder treure a la llum un impressionant aflorament basàltic (patrimoni geològic). Es va excavar, documentar i incorporar a la memòria científica de l’excavació arqueològica. Com que la geologia no és l’àmbit de l’arqueologia, vàrem consultar alguns dubtes a la geòloga Montse Varas per poder-ne tenir més coneixement.
Quan els arqueòlegs, prehistoriadors, paleontòlegs, geòlegs, etc. trobem restes que no són del nostre àmbit científic o el nostre objecte d’estudi, també treballem i consultem altres experts i científics. Tot acaba sent una feina d’equip i de col·laboracions multidisciplinars.
En aquest cas estaríem parlant d’arqueologia medieval amb troballes geològiques.
Com a científics que som els historiadors, arqueòlegs, paleontòlegs, geòlegs i prehistoriadors, utilitzem metodologies científiques i no podem tancar les investigacions i treure les conclusions finals fins que no tenim l’objecte d’estudi finalitzat. En el nostre cas, moltes intervencions arqueològiques van per fases, però fins que no podem excavar la totalitat del jaciment, podem dir que tenim la investigació científica a mitges.
No només es fa investigació i recerca des de les universitats o institucions científiques, sinó que nosaltres creiem i defensem que una de les obligacions dels arqueòlegs i historiadors professionals -en el nostre cas com a empresa familiar- que treballem per administracions, particulars, empreses, etc. és també la divulgació, com hem exposat en anteriors articles en aquest blog, com per exemple:
– “Reflexions: investigació i divulgació de la història” https://www.atri.cat/reflexions_investigacio_divulgacio_historia [24 de gener de 2020]
– “Què fem per divulgar la història i l’arqueologia?” https://www.atri.cat/que-fem-per-divulgar-la-historia-i-larqueologia [30 de desembre de 2019]
– “Treballs, recerca i divulgació. La història és de tots” https://www.atri.cat/treballs-recerca-i-divulgacio-la-historia-es-de-tots/ [15 de gener de 2019]
Joan Llinàs i Emma Llach
Març de 2021
Atri Cultura i Patrimoni SLU
