El passat 30 d’abril vàrem començar una petita sèrie d’entrades al perfil d’Instagram per explicar a través d’imatges actuals del lloc dels fets, l’origen de la Revolta dels Segadors a l’actual comarca de la Selva. Era com un breu “Diari d’operacions de la revolta dels Segadors a la Selva” centrat en els primers dies del conflicte i que vàrem esmentar que acabaríem amb una entrada al blog.
Com tot fet històric, sempre hi ha un abans i un després. Els fets s’han de contextualitzar en la seva època i sobretot documentar-los, o bé a través de documentació històrica d’arxius o bé a través d’excavacions arqueològiques. Encara que hi ha una dita que afirma que la història l’escriuen els vencedors, per sort hi ha els historiadors que la investiguem científicament, i corroborem o desmentim les hipòtesis d’alguns que es volen fer la història a mida. La història d’un poble, d’un país, del món, no és ni millor ni pitjor, és la que hi ha i és important conèixer-la per saber d’on venim, què fem i on anem, però sense inventar-nos res.
Breu context històric previ a la Guerra dels Segadors:
Catalunya, terra fronterera entre Espanya i França, fou sempre afectada per les guerres entre aquests dos estats. Així fou durant la Guerra dels 30 anys (1618-1648), en què Catalunya va patir un continuat abús sobre la seva població civil.
El segle XVII Catalunya formava part de la monarquia hispànica, però preservava les seves lleis i institucions pròpies, tot i la voluntat centralitzadora de Castella. L’any 1620, el comte duc Olivares va impulsar la Unión de Armas que ‘imposava a Catalunya les mateixes obligacions militars que tenia Castella, entre les quals hi havia l’obligació de l’allotjament de les tropes i el seu manteniment, atemptant contra els drets i les llibertats pròpies de Catalunya. Tot i que les corts catalanes es neguen a participar-hi, s’obliga als pagesos catalans a allotjar i alimentar els soldats.
L’any 1639 els francesos havien envaït Salses (Rosselló). Un cop reconquerida la població i per ordre del comte-duc els soldats (10.000 homes repartits en companyies anomenades terços) es varen allotjar de forma obligada en les cases del Principat de Catalunya.
Santa Coloma de Farners, l’abril de 1640, va haver d’allotjar el terç de Felipe de Guevara, al qual oferiren allotjar-se només en dues cases abandonades als afores. Això, segons la monarquia de Felip IV era un incompliment de les lleis, i el virrei envià l’agutzil reial, Joan de Montrodon, que hi va arribar el 27 d’abril, per investigar i obligar als colomencs als allotjaments, i el 28 d’abril de 1640 va escriure una carta al virrei justificant el rebuig dels colomencs a l’allotjament del terç de Felip de Guevara.
Els fets a la Selva, entre el 30 d’abril i el 4 de maig de 1640:
Després d’aquesta introducció per exposar els antecedents generals, fem una relació dels fets inicials a la comarca de la Selva, amb els continguts ja publicats amb les fotografies d’Instagram entre els dies 30 d’abril i 4 de maig:
30 d’abril de 1640
Sabíeu que avui fa 380 anys van succeir els fets que van desencadenar la Guerra dels Segadors? Feia mesos que l’exèrcit hispànic, en guerra amb França, s’estava a Catalunya, on va cometre nombrosos abusos contra la població catalana.
El 30 d’abril de 1640 l’agutzil reial Joan de Montrodon havia anat a Santa Coloma de Farners a anunciar l’arribada d’uns 700 soldats que s’havien d’allotjar forçosament a les cases.
La població local ja no podia aguantar més allotjaments de tropes i va perseguir l’agutzil Montrodon, que es va refugiar en un hostal. Cansats de tants abusos, els colomencs van calar-hi foc provocant la mort de l’agutzil.
I a partir d’aquí es desencadenen a la comarca de la Selva els primers dies de la revolta dels Segadors que al juny arribarà a Barcelona, en el conegut Corpus de Sang. [Continuarà #RevoltadelsSegadors …]
1 de maig de 1640
(… continuació #RevoltadelsSegadors)
Entre el 30 d’abril i l’1 de maig de 1640, els fets succeïts a Santa Coloma de Farners s’escampen a Toc de Sometent pels pobles de l’entorn.
El dia 1 de maig un missatger va a Barcelona a comunicar al virrei Dalmau de Queralt, representant de Felip IV a Catalunya, els fets succeïts el dia 30 a Santa Coloma amb l’agutzil Montrodon.
El virrei va ordenar a les tropes que no anessin a Santa Coloma de Farners i que es repleguessin a Riudarenes i Mallorquines, a tocar el Camí Ral de Girona a Barcelona.
Al segle XVII els successos no es coneixien al moment, ja que els missatgers havien d’anar i tornar a cavall per camins. Però els fets no acaben aquí (Continuarà…)
2 de maig de 1640
(…continuació #RevoltadelsSegadors)
El dia 2 de maig de 1640, quan part dels soldats del terç de Leonardo de Moles anaven de Riudarenes cap a Santa Coloma de Farners per ser allotjats forçosament per la població, els hi arriba l’ordre del virrei de Felip IV de no anar-hi i reculen.
De retorn cap a Riudarenes i Mallorquines, on el terç tenia el lloc de control, són atacats a peu del camí pels pagesos i revoltats que s’havien amagat al bosc. El Toc de Sometent havia servit perquè la població local s’amagués, es protegís i s’organitzés contra els abusos dels allotjaments de tropes i les càrregues fiscals que feia anys que patien, des que el 1620 el Comte – Duc d’Olivares impulsés la “Unión de Armas”.
Després d’aquest petit combat que va causar la baixa d’alguns soldats, cap a les 8 del vespre del 2 de maig de 1640 arriben al poble de Riudarenes i són atacats de nou per una gran quantitat de revoltats locals. Els soldats forcen l’entrada a l’església, i a part de realitzar pillatge de tot el que van trobar, utilitzen el campanar per carregar contra la població revoltada.
Al final del dia reben l’ordre de reunir-se tot el terç a Mallorquines i preparen la contraofensiva del 3 de maig. (Continuarà…)
3 de maig de 1640
(… continuació #RevoltadelsSegadors)
El matí del 3 de maig de 1640 els soldats del terç de Leonardo de Moles es trobaven a Mallorquines, a peu de Camí Ral, on actualment encara hi ha l’Hostal. Varen rebre un atac dels pagesos revoltats, però se’n varen sortir perquè s’havien preparat bé la defensa.
Els pagesos revoltats es dispersen, per camins i boscos, i quan els soldats veuen que no hi ha resistència, com a represàlia pels fets dels darrers dies decideixen saquejar i cremar l’esglésiade Riudarenes.
Dos frares que varen veure com els soldats del terç saquejaven i calaven foc a l’església, en arribar a Mallorquines ho varen recriminar als comandaments del terç. Aquests, en veure que no podien amb els pagesos revoltats, volen fugir cap a Blanes i demanen als frares que encapçalin la comitiva perquè no els ataquin.
El mateix dia 3 de maig al vespre, el terç de Leonardo de Moles, en no poder vèncer els pagesos revoltats fugen pel camí ral cap a Blanes. (Continuarà…)
4 de maig de 1640
Volem acabar aquesta sèrie sobre la #RevoltadelsSegadors amb aquest paisatge del cor de la Selva, principal escenari dels fets de la Revolta dels Segadors entre el 30 d’abril i el 3 de maig de 1640. Encara que sigui una fotografia actual, és molt representativa de la imatge que es van trobar terços i revoltats el 1640, una zona rural i natural.
Sabeu identificar algun element d’aquesta fotografia? Muntanyes, pobles, ermites, etc.
Properament, podreu trobar una entrada al nostre blog de notícies un post amb més informació d’aquest fet històric que tant ens agrada explicar en la ruta cultural in situ en el lloc dels fets.
————————————————————-
Els abusos continuats d’aquestes tropes de Felip IV van originar l’esclat, a finals d’abril de 1640, de la revolta pagesa a la comarca de la Selva, que es va estendre per diversos pobles fins que va arribar a Barcelona el 7 de juny, quan es va convertir en la Guerra dels Segadors, amb la imatge potser més coneguda de l’anomenat Corpus de Sang. Però els fets d’aquesta revolta succeïts a la comarca de la Selva no acaben aquí… en properes entrades us ho continuarem explicant.
Emma Llach (text) i Joan Llinàs (fotografies)
Atri Cultura i Patrimoni SLU
Maig de 2020
