El dia a dia de la nostra feina, com a totes, és molt divers. A vegades prepares amb molta il·lusió projectes que no sortiran mai a la llum, o bé perquè al final no s’han realitzat o portat a terme, o bé perquè les feines científiques, com són els projectes de recerca històrica i divulgació o les excavacions arqueològiques, també acaben en concursos o licitacions públiques, on es valora més el preu final que la proposta tècnica, l’experiència i el currículum dels directors/es, investigadors/es o tècnics/ques. És a dir, el professional qualificat que en definitiva fa la feina. Què diria, per exemple, un investigador que està a punt de descobrir la cura d’una malaltia determinada i que s’ha de presentar a una licitació pública per poder fer la seva feina? Malauradament, en el món de l’arqueologia i de la divulgació històrica a vegades acaba predominant més la mercantilització que l’interès de la recerca, la investigació o la divulgació.
Però com totes les feines, molts projectes i excavacions també tenen la seva part positiva i els seus resultats positius. Sempre que ens és possible, tant per les característiques dels treballs realitzats com pels resultats si són d’interès, intentem col·laborar o realitzar publicacions per apropar-los i divulgar-les a la societat, que és hereva d’aquest passat. Entenem que les memòries científiques de les intervencions arqueològiques, a part del seu rigor científic, a vegades són poc divulgatives perquè és un material tècnic, és el document màxim que explica els resultats de l’excavació arqueològica. La majoria d’intervencions arqueològiques, totes sempre autoritzades pels Serveis d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, es queden aquí, complint l’expedient. Només quan els resultats són molt significatius o els directors de la intervenció tenen voluntat de difusió, a vegades es participa en jornades, congressos, realitzant articles divulgatius o creant visites i rutes culturals.
Per aquest motiu, sempre que ens és possible, a part dels articles que es publiquen en les Actes de les Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, també fem col·laboracions amb les publicacions locals, tant municipals, com científiques o divulgatives, per difondre les recerques que estem realitzant, a vegades a petició del client mateix, o si creiem que és d’un interès general, per iniciativa nostra (sense cost per al client). És la nostra forma de col·laborar de forma altruista perquè aquestes novetats i recerques no es quedin en un informe o en un calaix, i arribin al màxim de gent possible. Ens agrada i trobem necessari poder compartir aquest coneixement!
Aquesta reflexió ve arran d’un tuit en què aquesta setmana ens va etiquetar en @Guera1X, sobre la intervenció arqueològica realitzada a l’Església de Santa Cristina de Lloret de Mar, i de la qual el 18 de gener de 2014 en vam fer una breu notícia al nostre blog: https://www.atri.cat/troballes-arqueologiques-a-lermita-de-santa-cristina-de-lloret-de-mar-la-selva/
Posteriorment, a l’any 2016, es va publicar un article a la revista miscel·lània dels Quaderns de la Selva (28), que es va presentar en un acte a l’Arxiu Municipal de Lloret de Mar i que es pot consultar en línia a través d’aquest enllaç: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/view/350436
Resumint, podríem dir que en aquest jaciment concret de Santa Cristina de Lloret de Mar (la Selva, Girona) hem realitzat les tasques que ens va encomanar el client, l’Obreria de Santa Cristina de Lloret de Mar (l’excavació arqueològica amb la corresponent memòria científica obligatòria), però també hem contribuït a la divulgació dels resultats mitjançant la col·laboració amb els mitjans de comunicació per a la seva difusió, una explicació a la jornada de portes obertes, una entrada al nostre blog, un article a la revista dels Quaderns de la Selva (Centre d’Estudis Selvatans) i la presentació de l’article amb una conferència a l’Arxiu de Lloret de Mar.
De què serviria aquesta investigació i aquest coneixement si no els posem a l’abast de la ciutadania?Emma Llach i Joan Llinàs
Gener 2020.
Atri Cultura i Patrimoni SLU